MEIRION BOWEN - Robert Gerhard (1896-1970)

Sis cançons de "L'infantament meravellós de Shaharazada" (1916-18; arr. 1944)

 

  1. El repòs del teu rull damunt del front
  2. Igual que la mar fosforescent
  3. Càntirs de vidre
  4. Jove flautista
  5. Jo the donat el meu cor
  6. Per què la por del soroll t'esgarrifa

 

La producció compositora de Robert Gerhard va incloure diverses cançons basades en la música folklòrica catalana. No obstant això, el seu temperament fou sempre el d'un personatge cosmopolita, no pas nacionalista. Ja explorava diferents estils i direccions musicals fins i tot abans de que anés a estudiar amb Schoenberg a Viena i Berlín a mitjans dels anys 20 una experiencia que va resultar ser decisiva a l' hora de formar la seva personalitat creativa i carrera futures. Això pot observar-se en les primeres dues obres publicades de Gerhard: el cicle de cançons per a veu aguda i piano L'infantament meravellós de Shaharazada (completat el 1918, tot i que ja esboçat el 1916), i el seu trio per a piano (1916). Mentre que el trio està impregnat de referències a Debussy, Ravel i Falla, les cançons de Shaharazada pouen en un radi encara més ampli, i en termes generals es podría dir que el cicle està caracterizat per una riquesa romàntica straussiana. Durant la seva estrena el 1919, el mateix compositor va acompanyar a la soprano Concepció Badia d'Agustí, la seva companya d'estudis amb Granados (que més endavant oferiría la primera interpretació de Psyché de Falla i les Cançons folklòriques catalanes de Gerhard). Però apart de les infreqüents interpretacions de cantants com Noëlle Barker i una recent grabació de Benita Valente, l'obra s'ha descuidat força. Potser desanimava als cantants haver d'enfrontar-se amb un texte en català -tot i que de fet el català es més fàcil de cantar que el castellà.

El cicle consisteix en dotze composicions d'un recull m'es ampli de Josep Maria López Picó que podria descriure's com la versió catalana de finals de segle XIX de Les mil i una nits. Narra els fabulosos esdeveniments que portaren al naixament de la princesa Shaharazada.

La composició per a piano d'unes quantes cançons toquen el virtuosisme i sovint impliquen una opulència orquestral; malgrat això, sis d'elles ( les no 2, 5, 6, 7, 9 i 10 del recull original) són més íntimes, tot i que de vegades arribin a intensificar-se fins a culminar en una força i sensualitat wagnerianes. És aquesta dicotomia que va suggerir l'orquestració dels arranjaments actuals -per a flauta, oboe, clarinet, fagot, corn, trompeta, arpa, i un quintet de solistes de corda; a més a més s'han reordenat les cançons perquè es converteixin en una entitat musical pròpia. Aquesta collecció d'arranjaments fou un encàrrec del conjunt Nash Ensemble, que va oferir la seva primera interpretació amb la cantant Rosa Mannion a la sala de concerts Purcell Room de Londres l' 1 de març de 1994.

Trito Editions

Apartat de Correos 2254
E-08080 BARCELONA
Spain


©Meirion Bowen (1997)
Translation © Francesc-Xavier Canals (1998)

Top